És una foto-vídeo-novel·la, pensada per circular a
través dels teléfons mòbils,seguint l'estratègia de la
foto-novel·la i el cinema mut, saltant d'un llenguatge a l'altre
sense solució de continuïtat: de la realitat de la pintura a la
ficció del vídeo i a la concreció del text, tot unit a través de
les bandes sonores.
Una foto-vídeo novel·la en 7 capítols, una
història possible que sorgeix de mirar les pintures d’en Pere
Pujadas sota un principi dinàmic d’interpretació: les idees o
intuïcions que menen l’artista a concretar la seva obra en
determinades formes plàstiques tenen en l’espectador una nova
vida, que pot ser la continuació d’aquesta idea “original” o
una deriva imaginativa.
Cada capítol de la sèrie s’inicia amb el “diuen
que va dir” d’un artista universal. Una aproximació filosòfica
que comencem amb aquesta cita: Si t’agrada el que pinto mes
t’agradaria el que penso quan ho pinto, diuen que va dir Picasso.
Aquesta estratègia ens serveix per fer un homenatge
al pintor Pere Pujadas (El Masnou 1920-2005) del que enguany es
celebra el centenari del seu naixement. Escollim 8 pintures seves i
inventem una historia de diverses capes; una historia d’amor i
desamor, una historia de l’art i d’altres histories entrellaçades
que es desenvolupen en el territori de les seves pintures: El Masnou
i la Plaça d’Ocata, espai icònic i recurrent en la seva obra,
però també el port esportiu, Can Miliu dels ous, La Serralada
litoral, Cadaqués i Tossa de mar.
A l'hora la Plaça d’Ocata es un experiment; una
foto-video-novel·la que ens permet transitar per diferents formats
visuals, de la realitat de la pintura a la realitat del
vídeo i la foto i d’aquí a diverses idees, diferents graus
de complexitat…
Aquesta complexitat s’expressa a través dels
“diuen que va dir”, de las cites explicites senyalades amb un
asterisc *sobre els textos i les cites implícites amb obres d’altres
artistes presents “en escena”. També dels objectes amb que de
forma enigmàtica, el personatge Passavolant en mostra a la fi de
cada capítol. Aquesta web es l’espai de lectura de la
sèrie, el lloc on les pistes s’amplien i entrellacen per fer noves
relacions del vist.
Per arribar al fons ho tens que mirar des de
diferents cantons. Un joc de lectura i relectura.
Qui fa la PLAÇA D’OCATA?
Aquest projecte e una idea original de Joan Casellas
artista intermèdia i d’acció desenvolupada i dirigida per Joan
Casellas i Victoria Pujadas artista intermèdia i d’acció filla de
Pere Pujadas i enregistrada i muntada per Erik Skoogh cineasta i net
de Pere Pujadas.
Els personatges de la sèrie; Paul Pollck (en
referencia a Paul Jackson Pollock) a càrrec de Manel Casillas, el
senyor Ray (en referencia a Man Ray) a càrrec de Jose Antonio
Sancho, Maurici i Eva, (parella en crisi, propietaris d’un
restaurant de moda) a càrrec de Ignasi Vidal i Francesca Mazzara,
Òscar J.V. (en referencia a J.V. Foix) a càrrec d’Àlex Vázquez,
Magy Heim (en referencia a Pegy Guggenheim) a càrrec de Vikt i Joana
Felipe a càrrec del personatge Passavolant (figura andrògina,
moderna Casandra que tot ho revela amb un gest i el transit
d’objectes simbòlics: Una planxa de ferro colat, un mirall
articulat i rodó, dos daus, una rellotge de sorra, un bola de vidre,
una corna marina i un escaquer…
A totes elles veïnes i veïns del Masnou i amics i
coneguts els anomenem no-actors . En la lògica frontal de la
foto-novel·la. Sols volem que ocupin l’espai del personatge, que a
voltes tenen ressonàncies de ells mateixos; pot ser el cas de tots i
de forma gràfica del senyor Ray a càrrec del fotògraf Jose
Antonio Sancho.
La Plaça d’Ocata es una “pel·lícula muda”
que s’ajuda dels “bocadillos” del còmic, les tires de text i
els intertextes; les pissarres explicatives pro també de la música,
a càrrec de Johan Sebatian Bach, Cabo Dintén i Pepe Jiménez &
Joan Martínez Duran i l’harmònica d’Ignasi Vidal i de forma
paradoxal i puntual una veu; la de Jordi Jané que ens llegeix una
carta (capítol 5) i un poema (capítol 2) de Joel Codina.
Tornant a l’origen; la Plaça d’Ocata la fan les
8 pintures de Pere Pujades que il·lustren i motiven els diferents
capítols i el transit despreocupat d’obres de Fragonard, Leonardo,
Velázquez, Duchamp, Pollock, Llorens Artigas, Conxita Mateu, Jordi
Pericot, Munch i Wateau així com obres de José Antonio Sancho,
Victòria Pujadas i Joan Casellas i les cites literàries de Picasso,
Esther Ferrer, Paul Klee, Leonora Carrington, Francis Picabia, Hilma
af Klint, Duchamp i Rrose Sélavy o referencies visuals de
Fellini o Rene Magritte i un munt de referencies cinematogràfiques.
No hay comentarios:
Publicar un comentario